Mi nombre es Khan: Valoracions

L'atemptat a les Torres Bessones:

Un musulmà terrorosta amb un avió es va estrellar a les Torres Bessones i va morir molta gent.

Melisa

Dos avions es van estrellar a les torres bessones i van morir més de 7.000 persones i van saber que el ''cap'' d'aquesta catàstrofe va ser un musulmà i desde aquell dia els americans persegueixen als terroristes.

Aina

L'onze de septembre va haver un atemptat terrorista a Nova York en que van xocar un avió a les Torres Bessones i les van destruir matant a molta gent

Christian

Es un atemptat terrorista causat per un grup islàmic radical en el qual van morir unes 3.000 persones. El atemptat va consistir en estabellar dos avions a les torres bessones provocant aquest fatídic resultat.

Álex

Carta al President

Salutacions Sr. President,

sóc Risban Khan i vull dir-te que no sóc un terrorista. He pasat moltes aventures per arribar-te a conèixer. Tot va començar quan va morir el meu fill Sam, pel que diuen va morir perquè tenia el meu cognom musulmà. Crec que això és injust perquè no hi ha res dolent per ser musulmà. Per això vull escriure-te que no passin més coses com aquestes.

Alejandra

Senyor president, 

Fa temps que vull partlar amb vosté. M'e viatjat des de la iindia fins aquí per poder veure'l i poder parlar amb vosté, tinc una cosa molt important que dir-li. El meu fill Sam ha mort per una pallisa per la seva religió. Per que no tornes a passar podries dir-li a la gent que el meu fill Sam no és un terrorista? Ni jo tampoc, em dic Risban Khan i no sóc un terrorista

Maria

Salutacions Sr. President,

Porto un temps pasant moltes aventures per poder conèixet i dirte que sóc Rizban Khan i no sóc un terrorista.

Vull parlar amb tu més que res des de la mort d'en Sam, és va morir d'una pallissa que li van donar perquè tenia el meu cognom i ho trobo molt, molt injust, penso que no són motius de cap de les maneres i al final per dins som tots iguals i som persones.

Paula

Perquè no passin aquest fets , que la ciutat ha de estar mes controlades que a la ciutat estiguin més controlada que a les escoles parlin que no tots el musulmans no sòn terroristes , i que ells no tenen la culpa que hagi passat totes aquestes coses.

Ana R.

Hola Sr. President, sóc Risban Khan. La meva infància a l'Insdia va ser molt dura,

no tenia amics, només la meva mare i el meu germà. Estic casat amb una noia preciosa, Mandira, i tenim un fill es diu Sam, peró el van matar per ser musulmà. Sr. President el que vull que faci és que millori la seguretat als EUA i que els cristians no ens acosin per la nostra religió.

Umar

Mi nombre es Khan: fitxa tècnica i tràiler

Título: Mi nombre es Khan

Título original: My name is Khan

Dirección: Karan Johar

País: India

Año: 2010

Fecha de estreno: 28/5/2010

Duración: 165min 

Género: Drama, Romance

Reparto: Shahrukh Khan, Kajol, Christopher B. Duncan, Steffany Huckaby, Carl Marino...

Web: www.mynameiskhanthefilm.com

Distribuidora: 20th Century Fox

Productora: Red Chillies Entretainiment, Dhrama Productions

Jordi

Los diarios de la calle. Valoraciones

La película me ha gustado ya que sé que ha pasado en la vida real. La escena que más me ha gustado es la que la profesora pone una cinta roja en el suelo y va preguntando a los alumnos por cosas que les han sucedido y ellos pueden ver cuanto se parecen los unos a los otros. La película me ha enseñado que aunque parezca imposible las cosas se pueden cambiar, por muy  difícil que sea.

D. Rubio

Aquesta pel·lícula vol ensenyar els valors que hem de tenir a la vida i que no tot es pot solucionar a punta de pistola. L'escena que més m'ha agradat ha sigut quan tots comencen a treballar junts i passen d'insultar´se a estimar-se. 
M'ha ensenyat que tinc molta sort d'estar en una ciutat on no passen aquestes coses. Sóc o som molt afortunats.

Luís

Ha sido sorprendente que la profesora haya podido unir a sus alumnos, ya que antes aquellos se odiaban. Era imposible que un blanco se juntara con un negro. Eran enemigos. Era un gran lucha sobrevivir cada dia. Pero siempre hay algo bueno en las personas y la profesora lo decubrió. Mi escena favorita fue cuando en la línea ellos vieron lo que tenían en común.

Melisa

La escena que más me ha gustado ha sido cuando todos se han puesto de pie y la profesora ha puesto una linea en el suelo y les hacía preguntas y se han dado cuenta que tienen todos cosas en común, no por el hecho de ser de otra raza hace que seas diferente.

Ana R.

Convirtió a un grupo de alumnos de un instituto de los suburbios de una ciudad de California ( Estados Unidos) en los Escritores para la Libertad.

Los escritos ayudarán a que los profesores consigan entender mejor a sus alumnos, que también pueden participar bajo seudómino.

Lucía

La pel·licula m'ha agradat perquè es veu com al principi nois i noies d'un institut viuen sense ganes, sense il·lusions, viuen dia dia intentant sobreviure al món. I al final de la pel·licula tenen ganes de anar a l'escola i escriure la seva història.

Álex

Me gusta muchísimo la forma en que la profesora se lo curra para estar bien con los chicos y sobre todo la reacción de los alumnos al final de la película.

Paula

Me ha gustado esta película porque nadie confiaba en la profesora y ella lo solucionó todo por ella misma y sin ninguna experiencia cambió el ambiente de la clase. A los chicos le ha venido muy bien tener esta profesora. Esta película demuestra que chicos de barrio pueden ir a la universidad con ayuda.

Alejandra

Los Diarios de la Calle. Els disturbis al carrer.

Els disturbis a Los Angeles el 1992:

Van començar l'any 1992 perqué un jurat compost casi completament de blancs van absolvir a 4 policies que van donar-li una pallisa a un jove afroamericà que es deia Rodney King. Milers de joves negres i latins es van unir al disturbi, van haver incendis provocats, pillatges i assesinats, 54 persones van morir.

Umar

Això va provocar que molts negres i latins facin disturbis, incendis, pillatjes i assasinats. Van morir 54 persones.

Melisa

Rodney King, va ser perseguit per la policia a 185km/h per l'autopista. Van morir 54 persones i van ser ferides més de 2000.

Luís

Els disturbis de Los Angeles de 1992 també coneguts com Rodney King van explotar al 29 d'abril de 1992 quan el jutjat de blanc van veure un video en que apareixien uns policies propinant-li una pallisa a un motorista negre . Aquesta persona mentre fugia el van perseguir, pero amb altres negres i llatins estaven infringint la llei. Van morir entre 50 i 60 persones.

Christian

Explotaron el 29 de abril de 1992, en total murieron durante los disturbios entre 50 y 60 personas. Disturbios de los Ángeles también conocido como revuelta de Rodney King.

Ana F.

Explotaron el 29 de abril de 1992. Miles de persones en los Ángeles, California, principalmente jóvenes negros y latinos, se unieron en lo que fue frecuentemente presentado como un disturbio racial, incluyendo incendios provocados y asesinatos. Murieron entre 50 y 60 personas y 2.000 heridos.

Aina

Els disturbis a Baltimore el 2015:

Aquest disturbi  està causat per una pallisa a l'afroamericà Freddy Gray, que va ser mort.

aquest disturbis ha sigut tan fort què han sigut 20 policies ferits, han hagut 236 detinguts i 144 coches i 15 inmobles incendiats, es creu que la revolta l'havien començat els estufiants.

La pallisa a Freddy Gray va ser per un grup de policies blanc, contra un negre, el van esposar els canells als peus per deixar-lo inmovilitzat i en el furgo policial on el  traslladaven, alla va començar tot, Freddy no va morir per la pallisa, no, va morir per un cargol que estava mig surtit, el van emutxar, u es va donar amb el cap al cargol, va morir al instant.

D. Ródenas

Va estallar a l'església on es celebrava el funeral de Freddy Gray.

Umar

Ha començat després de la mort d'un home negre en un tiroteig, l'home va sortir fullin de la policia i el policia el va disparar per darrere matant-lo. I ara milers de negres fan una manifestació lluitant per què no hi hagi racisme.

Darío

Los diarios de la calle: fitxa tècnica i sinopsi

Dirección: Richard LaGravense 2007. EE.UU

Guion: Richard LaGravense

Producción: Stacey Sher, Michael Shamberg, Danny DeVito

Música: Mark Isham

Montaje: David Moritz

Interpretación: Hillary Suank (Erin Gruwell) Patrick Dempsey (Scott Casey) Scott Glenn (Steve Gruwell) Imelda Staunton (Margaret Campbell) April Lee Hernandez (Eva) Mario (Andre) Kristin Herrera (Gloria) Jacklyn Ngan (Sindy) Sergio Montalvo (Alejandro) Jason Finn (Marcus) Hunter Parrish (Ben).

Darío

Esta pel·lícula trata sobre un grupo de chabales de barrios marginales de Long beach(California)que su único objetivo es sobrevivir, hasta que llega una professora nueva al instituto y les hace ver la vida de otro color y ellos ya tienen ganas de escribir el libro de su vida que no és, ni más ni menos, que los echos que les suceden en sus peligrosas vidas.

Álex

Erin Gruwell es una profesora que no tiene experiencia y empieza a dar clases de lengua en un instituto de Long Beach (California). Sus alumnos son de barrios marginales donde hay bandas y violencia. Poco a poco descubre como ganarse su respeto y les habla de Anna Frank y otros adolescentes, menos afortunados que ellos

Alejandra

"A pesar de que muchos de ellos pensaban que no iban a graduarse "jamás", casi todos estaban a punto, casi sin darse cuenta, de entrar en la Universidad

"Es jodidamente sencillo conseguir una pistola: es como ir por chicles al colmado de la esquina"

Maria

El diari d'Anna Frank. Acte II

Tot ha empitjorat, tot, la amistat, la relació amb els altres, descobrim que, durant molt temps, el Sr. Van Daan estava robant menjar, però tot no és de color fosc, reben noticies que fan que hi hagi llum al final del túnel, els americans comencen a envair Itàlia. Tot va bé, estan feliços de que per fi, seran lliures dels Nazis. Però, el túnel es torna a enfosquir, segueixen feliços per la notícia de Hitler, però el lladre els delata, de manera què, al final del tot, són tots capturats pels Nazis, només es sap una cosa: L'únic que ha sobreviscut ha sigut en senyor Frank. 

D. Ródenas

A mi aquesta història em sembla molt dura, m'ha sorprès que després de sobreviure tant de temps hagin mort quasi al final de la guerra. Aquest llibre és molt dur, però val la pena llegir-ho per saber com vivien a la segona guerra mundial.

A. Fernández

Aquests llibres no m'agraden molt perquè van sobre nazis. Si jo a vegades ho passo malament a casa, llavors com ho deuen pasar ell , passant gana... A més a més fugint de la guerra... No m'agrada el tema del llibre, però si llegir-lo.

Lucía

És molt trist sobre tot el final del segon acte, però malgrat això m'ha agradat tot el llibre, perquè és real i m'ha enganxat molt.

Paula

El que més m'ha sorprès ha sigut quan el senyor Frank ha dit que l'Anna estava contenta quan va anar al camp de concentració sabent que podia morir, però normal que estès contenta si portaven dos anys tancats amb la mateixa gent sempre.

Aina

Tenen esperances que els americans guanyin la guerra. Però quan està a punt d'acabar, el lladre que va entrar va acusar a tots i els nazis se'ls van emportar a un camp de concentració. L'únic supervivent va ser el Sr. Frank.

La frase que més m'ha agradat ha sigut l'última que va escriure l'Anna al seu diari: "Les persones són bones, tenen un bon cor"

Lluís

M'ha agradat aquest llibre. Sé que això va passar de veritat i em fa veure el patiment que van passar. Estar dos o tres anys amagats en un lloc, sense sortir al carrer és tan patiment, tanta ànsia de veure la llum del sol... .No m'ha agradat que tots els familiars hagin mort i que només sobrevisqui un.

Melisa

La Gestapo va anar a per ells i els van enviar primer al mateix camp de concentració i després els van separar en altres camps. L'únic supervivent va ser el senyor Frank.

Aquesta història és molt trista perquè encara que sembli mentida, hi han hagut moltíssims jueus apart dels de la història que han patit molt més. 

Ana Frank va anar al camp de concentració de Belsen, que està en Alemania, allà ella va morir de tifus als 15 anys.

Otto Frank va anar al camp de concentració de Westbrook i després el van enviar a d' Auswicht, q1ue va ser el pitjor camp de tots. 

Umar

L'Anna Frank ja és morta, Sra.Frank, Peter, Sr.Van Daan, Dussel i els supervivents hi estan en Kraler, Sr.Frank i la Miep. El Sr.Frank llegeix el diari en la qual al final tot hi està en blanc, la guerra ja ha acabat.

Fuseni

El diari d'Anna Frank. Personatges

ANNA FRANK:

El meu personatge És l'Anna Frank és una noia de 13 anys i És jueva. Quan tenen que amagar-se per culpa de Hitler i els nazis es té que adaptar a les hores que poden moure o parlar i a ella li costa una mica perquè és una noia molt juganera en aquest temps escriu un diari sobre el que li passen.

A. Torrecilla

El meu personatge és l'Anna Frank. És una noia que se sent molt estimada pel seu entorn. Ella creu que no s'ha de amagar ni per ser una noia ni per se jueva.

A. Fernández

SRA. FRANK:

La senyora Frank És la mare de Anna Frank i És molt bona perquè ajuda molt a l'Anna Frank i es sent malament perquè sembla que l' Anna estima més al seu pare .

A. Ruiz

SR. FRANK:

El Senyor Frank té més de quaranta anys. Estima molt les seves filles i la seva dona. És molt amable pel fet de deixar que visquin al seu taller la família Vaan Daan. Està sempre mirant per la finestra per vigilar que no entrin els nazis i els matin.

Jordi

El senyor Frank té uns 40 anys és culte,pacient,agradable.Té dues filles l'Anna i la Margot i la seva dona la Sra.Frank.

Álex

MARGOT:

Margot és una nena de divuit anys, és la germana gran d' Anna Frank. És tranquila, sèria i ordenada.

Ariadna

SR. VAN DAAN:

El senyor Van Daan és una mica egoïsta. Es l'ajudant del Sr Frank i sempre s'està barallant amb la seva dona. Fuma molt. Roba menjar a la nit i es molt garrepa amb el menjar.

Lluís

SRA. VAN DAAN:

És una dóna molt rica, sempre va amb el seu abric de pell i troba a faltar a seva riquesa de casa.

Paula

PETER:

El meu personatge: En Peter és un noi de 16 anys bastant tímid que no parla molt i que només es preocupa pel seu gat Mouschi, ell i l'Anna és cauen bé pero no parlen massa entre ells. Amb la arribada del senyor Dussel a la casa  hi ha tensió entre ell i en Peter perquè el senyor Dussel té alergia del gat.

Umar

MIEP:

La Miep i el Senyor Kraler són dos holandesos que els ajuden a sobreviure li portaven menjar, aigua i li donaven noticies, ...

Jordi

SR. KRALER:

El Sr. Kraler és qui ajuda a la família Frank. Aquest personatge, fa tot lo possible per si venen els nazis, perque diu que no li agraden gens els nazis.

Fuseni

SR. DUSSELL:

El senyor Dussel és l'amic del nòvio de la Miep que és dentista i jueu. Ell sol caure bé als joves.

Christian

El diari d'Anna Frank. 1r Acte

El diari d'Anna Frank
Goodrich, Frances; Hackett, Albert.  Bromera, 2009

ACTE 1r:

La família Frank i la família Van Daan són alemanyes de religió jueva que se'n van anar a Holanda fugint dels nazis, però quan van conquerir Holanda els nazis obligaven als jueus a anar amb una estrella groga en la roba i es van amagar a l'oficina de la fàbrica del seu pare i pel matí no podien moure's ni utilitzar el lavabo i quan la gent marxava podien fer vida normal, però rebien ajuda de gent holandesa: la Miep i el senyor Kraler conseguint-los menjari aigua. Però amb l'arribada del senyor Dussel comencen a haver problemes amb les cartilles de racionament i amb el gat del fill dels Van Daan, Mouschi. Ells tenen por de que la guerra vagi a més i els atrapin.

Umar

La família Frank i Van Daan van anar a Holanda, però va venir Hitler i es van tenir que amagar a la fàbrica del negoci del pare de la Miep, la que els portava el menjar. Aquestes dues families eren jueves i els Nazis els buscaven. Res podria haver set possible sense l'ajuda de Kraler i Miep que les portaven menjar. Les 2 families jueves no es podien moure perquè sinó els nazis els podien veure.

Aina

Hi ha dues families, la Van Daan i els Frank que són jueves, i s'amagaven junts per refugiar-se dels nazis. En aquest acte el pare de l'Anna Frank veu que té un diari. La Miep ajuda a la família de l'Anna i en Peter per donar-los menjar. Perquè si descobreixen que són jueus, els enviaran a un camp de concentració.

A. Fernández

La família viu amagada perquè són perseguits per els nazis, estan amagats a les golfes de la fabrica del Sr.Frank. Aquest acte em sembla dur però molt real,perquè tenen que viure amagats de tota la societat pel fet de que són jueus i li culpen de la seva pobresa. Només poden confiar en dues persones en la Miep i en el Sr.Kraler. També es veu molt bé com la personalitat de cada persona va canviant a mida que passa el temps i comencen els conflictes i les discussions. 

Álex

VALORACIONS:

Molta gent mor per ser jueva per culpa dels nazis.

Lluís

Jo crec que tenien que passar gana perquè eren molta gent per tant poc menjar. 

Ariadna

La convivència s'està desestructurant , ja que estar en situacions al límit, et fa comportar-te d'una manera diferent i amb la fam que tenen, tot empitjora.

D. Ródenas

Quan estic llegint i penso que tot allò és veritat i que ha passat, em dóna una sensació una mica dolenta pel patiment que han hagut de passar les dues families refugiades.

Maria

M'agrada aquest llibre, perquè sobretot està basat en fets reals, m'agrada molt i cada cop totes les escenes em creen molta curiositat. És un llibre molt trist, de discriminació als jueus.

Paula

De moment m'he està agradant, trobo curiós que l'Anna escrigui un diari durant la guerra, també trobo que són molt valents, per no rendir-se i decidir amagar-se.

                                                                                                                                                         Aina

Aquesta primera part ha estat interessant com viuen ells al amagatall i com s'organitzen perquè no els agafin. Però també es trist perquè tenen que viure a unes situacions extremes i només perquè són jueus.

A. Torrecilla

Coach Carter: Fitxa tècnica, sinopsi i tràiler

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Coach Carter

Any: 2005

Duració: 136 min

País: Estados Unidos

Director: Thomas Carter

Guió: Mark Schwahn i John Gatins

Música: Treior Rabin

Fotografia: Sharon Meir

Repartiment: Samuel L. Jackson, Rob Brown, Chaming Tatum, Robert Ri'chard, Debbi Morgan, Ashanti, Rick Gonzalez...

Genere: Drama, esport, basquet

Sinopsis: En 1999, va ser entrenador a l'institut Richmond de Califòrnia. Tot i que el seu equip portava catorze victòries consecutives, va decidir que alguns jugadors, a causa del baix rendiment acadèmic, en lloc de jugar havien de dedicar-se a preparar els exàmens trimestrals. 

Lucía

SINOPSI:

Un entrenador de bàsquet el 1999 va ser entrenador en l'institut. Malgrat que el seu equip portava 14 victòries consecutives va decidir que alguns jugadors degut el seu baix rendiment acadèmic en lloc de jugar a bàsquet, es dediquessin a preparar exàmens trimestrals ja que ell està preocupat perquè els seus jugadors tinguin una bona carrera i una bona educació.

Aina

Coach Carter: reflexions

somos un equipo; si uno sufre, sufrimos todos, si uno triunfa, triunfamos todos, ¿no?

Em sembla una acció que demostra l'amistat i el companyerisme, també l'esforç del Cruz per arribar a poder entrar a l'equip.

María

A mi em sembla molt bé perquè els companys sempre estan, quan perden no perd qui ha jugat malament, perd l'equip, i quan guanyen guanya l'equip, no qui ha fet més canastes. 

Álex

Hi estic d'acord perquè si un falla, tots fallen, si un guanya, tots guanyen i per això des de que l'entrenador Carter ha vingut s'ha volcat en el companyerisme dins i fora la pista.

Umar

Estic d' acord perquè si un marca, marca tot l'equip, no es per ell sol el punt . I perquè són un equip, es tenen que ajudar. 

Ana R.

Si són un equip, es tenen que ajudar entre ells, per lo bo i per lo dolent.

Ariadna

Mostra companyerisme cap al seu company i es sacrifica per ell i l'entrenador es fixa que el altres companys també mostren companyerisme a ell.

Jordi

Si som un equip, tots triomfarem i tots serem derrotats, si passa alguna cosa, passarà a tots.

D. Rubio

M' ha agradat veure que l'entrenador es queda sorprès per l'actitud del noi i els demés.

Alejandra T.

Venen patir al seu company, ja que vol tornar a l'equip i l'entrenador li posa un càstig bastant gros. Llavors en veure al Cruz i tot el que s'està esforçant i no ho aconsegueix, tenen el valor i la valentia de deixar l'entrenament per ajudar-lo en fer els suïcidis i les flexions perquè pugui entrar un altre cop a l'equip.

D. Ródenas

Estic d'acord amb el Sr. Carter amb el que diu, perquè no sempre estaran matant-se, sinó que també necessiten descans i fer el vulguin.

Fuseni

Aquesta frase vol dir que tots som un, que si un fa una cosa mal feta, l'hem fet tots, que si un ha marcat, ha marcat tothom.

Darío

"la Kira s'ha quedat embarassada i al final ha avortat"

No tindrà treball ni diners per poder fer feliç al fill.

Darío

A mi m'ha semblat bé que avortés perquè així podrien disfrutar de la vida i no tenir cargues perquè, si tens un fill tan jove, no l'educaràs correctament.

Luís

A mi m'ha sabut greu que avortessin perquè la noia volia tenir el fill, però ell no estava segur, però si l'haguessin tingut serien molt feliços i estarien molt contents.

Ana F.

A mi m'ha sabut una mica greu perquè en Kenyon li diu que li han donat una beca per a ell i ajudar al bebè i ella li diu que ha avortat.

Jordi

"sus intenciones son buenas, pero sus métodos son extremos"

La directora té poca confiança en els seus alumnes, sembla que li importi més l'esport que els seus alumnes.

Maria

És veritat el que diu l'entrenador, té raó perquè ella deia que cap aniria a la universitat i havia de demostrar que no tenia raó.

Alejandra

"quiero que se pregunten por su futuro, por sus vidas, la vida de sus padres y si quieren algo mejor"

Hem d'estudiar per tenir una vida feliç, i que en altres llocs si no estudies tindràs una vida difícil i amb molts problemes, depèn on visquis.

Maria

L'entrenador Carter només vol que siguin algú a la vida per tenen que acomplir el que li diu.

Alejandra

"si contradicen mi decisión les están dando a sus hijos el mensaje de que están por encima de la ley"

Han de fer cas a la llei.

Maria

És veritat el que diu i ha de ser dur.

Alejandra T.