Showing posts with label Los diarios de la calle. Show all posts
Showing posts with label Los diarios de la calle. Show all posts

Sunday, 25 February 2018

L'Holocaust


Resultado de imagen de HOLOCAUST

LUCÍA, 2n D:

Aquest "extermini" es va fer en diverses etapes: a principis portaven els jueus a camps de concentració on els utilitzaven com esclaus, després els van dur a camps d'extermini, on els assassinaven, però també es van utilitzar altres mètodes, com les pallisses que els donaven els nazis, per culpa de la fam que passaven... També es creaven “ghettos” on es tancaven els jueus per ser transportats en trens de càrrega fins als camps. Aquells que no morien en el viatge eren finalment assassinats en cambres de gas.
Resultado de imagen de annette cabelliAINHOA, 2n D:

Anette Cabelli veia imposible sortir de Auschwitz pero mai es va rendir perquè ella volia viure. Anette la van deportar amb 17 anys a Auschwitz amb la seva mare.El viatge va durar 5 dies, al arribar al destí designat es varen emportar a la mare a les càmeres de gas.No va morir gràcies a un oficial nazi i dos dies més tard ,li van tallar el cabell i li van tatuar al braç el numero 4065.Els sis primers dies va estar tancada a causa de la Malaria, a partir d'aquest moment va treballar 12 hores sense descanç. "Desprès de 3 anys veient com mataven a la gent sense plorar va saber que lo que va veure,ja no tendria mai més por a qualsevol cosa"

MAMADI, 2n D: 

Entre 1933 i 1945  l'Alemania va establir més 40.000 camps en llocs diferents, va fer això 
per diversos motius,  perquè els jueus treballessin, considerava els seus enemics, els ficaven a camps .

Resultado de imagen de SSNIDAA, 2n D:

La paraula holocaust deriva del grec, que significa una ofrena completament cremada, i s'utilitzava en relació a les ofrenes sacrificials a Déu. Des del segle XIX, però la paraula ha estat utilitzada per diversos autors per fer refèrencia a catàstofres i massacres de grans proporcions. El nazisme va incorporar la raça ària o germànica com a superior als altres pobles.

VICTORIA, 2n D: 

Resultado de imagen de 27 de enero, la UnescoCada año, el 27 de enero, la Unesco hace memoria a las víctimas del Holocausto. También se conmemora la liberación `por las tropas soviéticas del campo nazi alemán de concentración y exterminio de Auschwiz-Birkenau en 1945 y ese día la asamblea general de las Naciones Unidas proclamó oficialmente Día Internacional de conmemoración en Memoria de las Víctimas del Holocausto.


AGUSTINA, 2n D: 
El genocidio es la aniquilación o exterminio sistemático y deliberado de un grupo social por motivos raciales, políticos o religiosos. 





Este tema pone en relieve el hecho de que la educación sobre el holocausto tiene una dimensión universal y puede ser un foro adecuado para fomentar el respeto de los derechos humanos, aumentar la tolerancia y defender nuestra humanidad común.




ZINEB, 2n D: 
La embajadora de la UNESCO para la educación sobre el holocausto, Beate Klarsfeld, que investigó los crímenes de los responsables nazis aún vivos y ayudo a llevarlos ante la justicia, habló de la transformación de Alemania en los años que siguieron al holocausto en "una nueva nación, un nuevo país, una nueva alma".




-L'holocaust va ser la perseccució i l'assassinat d'aproximadament sis milions de jueus per part del règim nazi i per part dels seus col·laboradors.

-Famílies, germans i amics van morir per a culpa d'aquesta tragèdia que, sense dubte, va ser la pitjor massacre que ha succeït en la humanitat.

Resultado de imagen de 27 de enero, la Unesco-Hitler, que aleshores era el president d'Alemania, volia donar un pas més per aconseguir el seu desig de la exterminació racial que aixó volia dir matar tant a jueus com a gitanos i també a persones amb deformacions. Hitler no estava sol, tenía organitzacions com les SS o la Gestapo. Junts aconseguirien el que tant desitjaven: la raça pura. Les SS i la Gestapo van realitzar obres aterradores contra aquelles persones que tenien ideologíes o apariències diferents.

-Per sort el 27 de gener de 1945 va acabar tot.


-El 27 de gener va ser el dia en que per fí va tancar la fàbrica més gran de la mort.

Monday, 18 May 2015

Los diarios de la calle. Valoraciones

La película me ha gustado ya que sé que ha pasado en la vida real. La escena que más me ha gustado es la que la profesora pone una cinta roja en el suelo y va preguntando a los alumnos por cosas que les han sucedido y ellos pueden ver cuanto se parecen los unos a los otros. La película me ha enseñado que aunque parezca imposible las cosas se pueden cambiar, por muy  difícil que sea.

D. Rubio


Aquesta pel·lícula vol ensenyar els valors que hem de tenir a la vida i que no tot es pot solucionar a punta de pistola. L'escena que més m'ha agradat ha sigut quan tots comencen a treballar junts i passen d'insultar´se a estimar-se. 
M'ha ensenyat que tinc molta sort d'estar en una ciutat on no passen aquestes coses. Sóc o som molt afortunats.


Luís

Ha sido sorprendente que la profesora haya podido unir a sus alumnos, ya que antes aquellos se odiaban. Era imposible que un blanco se juntara con un negro. Eran enemigos. Era un gran lucha sobrevivir cada dia. Pero siempre hay algo bueno en las personas y la profesora lo decubrió. Mi escena favorita fue cuando en la línea ellos vieron lo que tenían en común.


Melisa


La escena que más me ha gustado ha sido cuando todos se han puesto de pie y la profesora ha puesto una linea en el suelo y les hacía preguntas y se han dado cuenta que tienen todos cosas en común, no por el hecho de ser de otra raza hace que seas diferente.



Ana R.


Convirtió a un grupo de alumnos de un instituto de los suburbios de una ciudad de California ( Estados Unidos) en los Escritores para la Libertad.


Los escritos ayudarán a que los profesores consigan entender mejor a sus alumnos, que también pueden participar bajo seudómino.

Lucía

La pel·licula m'ha agradat perquè es veu com al principi nois i noies d'un institut viuen sense ganes, sense il·lusions, viuen dia dia intentant sobreviure al món. I al final de la pel·licula tenen ganes de anar a l'escola i escriure la seva història.

Álex



Me gusta muchísimo la forma en que la profesora se lo curra para estar bien con los chicos y sobre todo la reacción de los alumnos al final de la película.

Paula


Me ha gustado esta película porque nadie confiaba en la profesora y ella lo solucionó todo por ella misma y sin ninguna experiencia cambió el ambiente de la clase. A los chicos le ha venido muy bien tener esta profesora. Esta película demuestra que chicos de barrio pueden ir a la universidad con ayuda.

Alejandra


Tuesday, 12 May 2015

Los Diarios de la Calle. Els disturbis al carrer.

Els disturbis a Los Angeles el 1992:


Van començar l'any 1992 perqué un jurat compost casi completament de blancs van absolvir a 4 policies que van donar-li una pallisa a un jove afroamericà que es deia Rodney King. Milers de joves negres i latins es van unir al disturbi, van haver incendis provocats, pillatges i assesinats, 54 persones van morir.



Umar




Això va provocar que molts negres i latins facin disturbis, incendis, pillatjes i assasinats. Van morir 54 persones.



Melisa



Rodney King, va ser perseguit per la policia a 185km/h per l'autopista. Van morir 54 persones i van ser ferides més de 2000.



Luís



Els disturbis de Los Angeles de 1992 també coneguts com Rodney King van explotar al 29 d'abril de 1992 quan el jutjat de blanc van veure un video en que apareixien uns policies propinant-li una pallisa a un motorista negre . Aquesta persona mentre fugia el van perseguir, pero amb altres negres i llatins estaven infringint la llei. Van morir entre 50 i 60 persones.



Christian



Explotaron el 29 de abril de 1992, en total murieron durante los disturbios entre 50 y 60 personas. Disturbios de los Ángeles también conocido como revuelta de Rodney King.



Ana F.


Explotaron el 29 de abril de 1992. Miles de persones en los Ángeles, California, principalmente jóvenes negros y latinos, se unieron en lo que fue frecuentemente presentado como un disturbio racial, incluyendo incendios provocados y asesinatos. Murieron entre 50 y 60 personas y 2.000 heridos.

Aina






Els disturbis a Baltimore el 2015:


Aquest disturbi  està causat per una pallisa a l'afroamericà Freddy Gray, que va ser mort.
aquest disturbis ha sigut tan fort què han sigut 20 policies ferits, han hagut 236 detinguts i 144 coches i 15 inmobles incendiats, es creu que la revolta l'havien començat els estufiants.
La pallisa a Freddy Gray va ser per un grup de policies blanc, contra un negre, el van esposar els canells als peus per deixar-lo inmovilitzat i en el furgo policial on el  traslladaven, alla va començar tot, Freddy no va morir per la pallisa, no, va morir per un cargol que estava mig surtit, el van emutxar, u es va donar amb el cap al cargol, va morir al instant.

D. Ródenas


Va estallar a l'església on es celebrava el funeral de Freddy Gray.

Umar


Ha començat després de la mort d'un home negre en un tiroteig, l'home va sortir fullin de la policia i el policia el va disparar per darrere matant-lo. I ara milers de negres fan una manifestació lluitant per què no hi hagi racisme.

Darío


Los diarios de la calle: fitxa tècnica i sinopsi


Dirección: Richard LaGravense 2007. EE.UU


Guion: Richard LaGravense

Producción: Stacey Sher, Michael Shamberg, Danny DeVito

Música: Mark Isham

Montaje: David Moritz

Interpretación: Hillary Suank (Erin Gruwell) Patrick Dempsey (Scott Casey) Scott Glenn (Steve Gruwell) Imelda Staunton (Margaret Campbell) April Lee Hernandez (Eva) Mario (Andre) Kristin Herrera (Gloria) Jacklyn Ngan (Sindy) Sergio Montalvo (Alejandro) Jason Finn (Marcus) Hunter Parrish (Ben).

Darío

Esta pel·lícula trata sobre un grupo de chabales de barrios marginales de Long beach(California)que su único objetivo es sobrevivir, hasta que llega una professora nueva al instituto y les hace ver la vida de otro color y ellos ya tienen ganas de escribir el libro de su vida que no és, ni más ni menos, que los echos que les suceden en sus peligrosas vidas.

Álex

Erin Gruwell es una profesora que no tiene experiencia y empieza a dar clases de lengua en un instituto de Long Beach (California). Sus alumnos son de barrios marginales donde hay bandas y violencia. Poco a poco descubre como ganarse su respeto y les habla de Anna Frank y otros adolescentes, menos afortunados que ellos

Alejandra


"A pesar de que muchos de ellos pensaban que no iban a graduarse "jamás", casi todos estaban a punto, casi sin darse cuenta, de entrar en la Universidad

"Es jodidamente sencillo conseguir una pistola: es como ir por chicles al colmado de la esquina"

Maria